QUÈ CAL SABER SOBRE WIFI4EU

QUÈ CAL SABER SOBRE LES SUBVENCIONS DEL PROJECTE WIFI4EU DE LA UNIÓ EUROPEA PER IMPLANTAR EL SERVEI WI-FI PÚBLIC EN ELS MUNICIPIS CATALANS 

En els últims mesos, tots els consistoris han rebut multitud de propostes per a implementar solucions d’accés a internet per Wi-Fi pública seguint l’anunci de la Comissió Europea de destinar 120 milions d’euros en subvencions per fomentar l’ús de banda ampla a més de 6.000 municipis d’Europa.

Com que les bases concretes de participació no han estat encara publicades, hi ha un conjunt de qüestions que no han estat correctament tractades per algunes empreses que promouen aquest desplegament.

Detallem les més rellevants:

És necessari licitar aquesta inversió en un Concurs Públic?

Sí, cal obrir aquest procediment. Molts ajuntaments tenen una capacitat limitada en quant els recursos necessaris per a licitar el subministrament d’equips i serveis associats a Wi-Fi pública. Per exemple, la licitació agregada per als serveis de veu i dades que coordina Localret per a els 800 ajuntaments adscrits disposa d’un ampli suport de la majoria de consistoris que, en cas contrari, haurien d’esmerçar molta dedicació i esforços si ho haguessin de licitar individualment.

Algunes empreses afirmen que no caldrà licitar ja que la inversió és finançada per Europa i, per tant, no s’extreu dels pressupostos de l’ajuntament.

Però la Unió Europea ja ha avançat que el servei de Wi-Fi pública haurà d’estar garantit per a un mínim d’anys, el que fa preveure que s’incorporarà el requeriment de mantenir els equips i el servei d’accés internet en correcte funcionament durant aquest període. En el moment que s’incorpora un requisit de manteniment superior a 12 mesos, la Llei de Contractació Pública  obliga a licitar públicament aquest servei.

Cal constituir una societat mercantil propietat de l’Ajuntament i inscriure-la com a operador?

No és estrictament necessari. En aquest cas la normativa establerta per la CNMC (Comisión Nacional del Mercado y la Competencia, antiga CMT, Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones) fa una distinció segons l’espai on es presta el servei: dins d’un edifici públic o en un espai obert a la via pública.

En el cas d’edifici públic (biblioteca, centre cívic, centre sanitari, centre esportiu, etc.) NO posem en risc la competència en el servei d’accés a internet, ja que aquest queda dins del marc dels serveis que prestem als usuaris del centre. Per tant, no s’exigeixen els requisits de la CNMC i podem prestar el servei sense necessitat de constituir un operador.

En el cas de via pública, l’anomenada “Wi-Fi al carrer”, SÍ que entren en vigor les limitacions exigides per a CNMC amb voluntat de defensar la lliure competència. Aquí topem amb el primer punt de discordança legal: Europa fomenta l’accés a banda ampla amb un requisit encara no determinat de velocitat per usuari, però que ja s’avança com a molt superior als 256 kbps que permet la CNMC a la via pública. El senyal tampoc pot accedir dins dels edificis privats d’aquell carrer o plaça de la vila. Davant d’aquesta problemàtica, i sense poder modificar en termini el reglament de CNMC, es preveu una actuació “passiva” per part d’aquest organisme, sempre i quan no es rebi una denúncia per part de qualsevol empresa o particular, posant de manifest que el servei hagi provocat algun perjudici per competència deslleial.

És a dir, si el servei Wi-Fi que oferim a, per exemple, la Plaça Major de la vila només cobreix aquest espai, i no repercuteix en què els comerços i particulars d’aquesta zona es donin de baixa dels serveis d’accés a internet contractats per als seus establiments i habitatges, aleshores la CNMC no hauria d’imposar cap sanció perquè no s’ha produït un greuge que afecti la lliure competència.

Aconsellem, doncs, mesurar correctament l’abast de les antenes Wi-Fi, garantint la no-intrusió en edifici privat i comunicar a la CNMC la prestació d’aquest servei dins la via pública. A més, és aconsellable modular limitacions de temps de connexió habilitat per a cada usuari (per exemple, 90 minuts al dia).

Cal registrar tots els usuaris que utilitzen el servei?

Sí, aquesta és una condició indispensable. Dissortadament, en els darrers temps hem vist com  les comunicacions electròniques dutes a terme amb finalitats delictives han guanyat certa rellevància. Es pot donar el cas que el presumpte delinqüent utilitzi serveis de Wi-Fi pública per entorpir la seva identificació en cas que la comunicació electrònica fos investigada per les forces de seguretat.

Aquí, novament, ens trobem amb empreses que afirmen que l’operador que presta el servei ha d’assumir tota responsabilitat sobre la correcta identificació de l’usuari. En realitat, i conforme a la normativa vigent, aquesta responsabilitat d’identificació d’usuari no correspon a l’operador.

El consistori que ofereixi el servei d’accés Wi-Fi de franc, tant en centres públics com a la via pública, és el responsable final d’identificar qui s’ha connectat al servei. Per fer que la identificació sigui efectiva, aquesta es pot dur a terme de dues formes:

-        Presencialment, demanant un document d’identitat (DNI, NIE o Passaport) a l’usuari que demani l’accés al servei, facilitant en aquell moment un nom d’usuari i clau úniques per a l’usuari.

-        Automàticament, demanant un número de mòbil on enviar la clau via SMS. Tots els contractes de mòbil (pre i post-pagament) estan obligats a disposar d’un document d’identitat signat pel propietari d’aquella línia. Per tant, el número de mòbil també es considera suficient per identificar a la persona que hagi sol·licitat l’accés al servei.

Totes les dades han d’emmagatzemar-se durant un temps mínim de 12 mesos, ja que qualsevol força de seguretat o autoritat judicial podrà exigir al consistori la relació d’usuaris connectats en una data i una franja horària determinada dins dels darrers 12 mesos.

Com podem avançar amb el projecte WiFi4EU des del vostre ajuntament?

En primer lloc, i davant la incertesa momentània en la plasmació dels requeriments establerts per la Comissió Europea, l’ajuntament interessat pot avançar en la millora del Servei de Comunicació Wi-Fi Pública adreçada als ciutadans planificant les mesures següents:

-        Definir les zones on caldria disposar de Wi-Fi pública, establint una separació entre aquelles àrees que siguin edificis públics i aquelles altres que ocupen via pública.

-        Quantificar econòmicament tres conceptes diferenciats:

o   Inversió inicial en equipament

o   Cost mensual de l’accés a internet segons les ofertes dels diferents operadors (fibra òptica terrestre, ADSL i radioenllaç)

o   Cost anual del manteniment dels equips

-        Coordinar les àrees d’ Informàtica/Noves Tecnologies, Contractació i Serveis Jurídics per desenvolupar aquest projecte de millora tecnològica amb el rigor que mereix.

Davant qualsevol dubte i per ampliar tota informació que necessiteu, posem a la vostra disposició els nostres coneixements com a empresa de telecomunicacions solvent i amb experiència contrastada que opera en el sector des de l’any 1947.

Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

Tel 93 254 15 51

 

Fonts consultades:

Comissió Europea: 2016/0287 (COD),  REGLAMENTO DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO por el que se modifican los Reglamentos (UE) n.º 1316/2013 y (UE) n.º 283/2014 en lo que atañe al fomento de la conectividad a Internet de las comunidades locales.

 

CNMC: Circular 1/2010

 

Ley 9/2014 de 9 de Mayo, de Telecomunicaciones

 

Ley 25/2007 de 18 de Octubre, de conservación de datos relativos a las comunicaciones electrónicas y a las redes públicas de comunicaciones